Recordant en Pau…

Pàgina per escriure els votres records amb ell, les vostres emocions….gràcies!

 



13 comentaris a l'entrada: Recordant en Pau…

  1. Petres diu:

    Hola Pau,
    com va tot?
    A qui bé, … el sol surt cada dia, encara que hi hagi dies que no el vegi, però se que hi és, com hi ets tu.
    Aquest cap de setmana va venir el Rafel, ja us heu trobat?
    Cuida’t
    Un Petó i una Abraçada

  2. Willy diu:

    bones familia, mira per on avui he arribat fins aquí.. veig que hi ha comentaris “nous” per mi i mira que tenen temps.. 🙂
    ja fa estona que ha caigut el sol.. just quan sorti aniré a veure el futbol, dema (avui pel que esteu al vell continent) fan el Barça-Madrid.. la veritat és que no he vist ni un partit d’aquesta temporada, bona senyal 😉
    avui diumente però m’he llevat a les 5 del matí, pel mateix partit i després de 1 hora de bus i donar voltes per la ciutat m’he adonat que l’havia cagat i que jugaven diumenge a la nit (dilluns per mi) i no disabte.. coses del directe.. he fet migdiada i chao..
    tot el dia trastejant per casa, preparant el material per estar uns dies amb el kayak pels rius del nord de Sydney, endreçant i pensant tot el que necesitarem per venir cap aquí al Juny.. ja mateix..
    ja mateix es Patum.. la primera Patum del Leo (per si algu no ho sap he sigut pare.. ;)) i això vol dir entre moooltes altres coses, que aquest any estarem a la plaça divendres :))))) com tants anys abans he Nuri :).. diria que només he estat un divendres dels últim 15 anys.. com pasa el temps..
    jo diria Carme que ja ho tens; el que motiva a fer una “activitat de risc” o incerta és la capacitat de repte personal, aquest repta sobre les teves habilitats teorico-fisico-mentals és el que altre gent pot veure com excepcional o valentia po vaya només és simple questió de lluita, superació o tossuderia 🙂 ja sigui per no caure en la monotonia o simplement per disfrutar-se polint una activitat o varies en diferent llocs del planeta i temps vital .. 🙂
    casi no 🙂
    una abraçada als que esteu present i un peto al que no..

  3. Anna diu:

    Ens veiem molt aviat Pau!!!!
    Fins el 27!!!
    una abraçada

  4. Oriol diu:

    Pau,

    Segueixes present en nosaltres,
    D’alguna manera la teva llum m’ajuda a saber cap a quin camí escollir que no és altre que el del cor.

    Gràcies una vegada més,

  5. iaia Roser diu:

    Hola Pau!
    Dia de goig i alegria fou el del vostre naixement, que avui fa 33 anys celebràvem. Rebiem els nostres primers dos néts, que ens ompliren de joia. Recordem amb enyorança i il.lusió aquells moments, i amb molta tristesa i pena, el dia que et perderem.
    T’envio el fragment d’una poesia:

    En els cims la nit és enyorança,
    és poesia, és llum, es sentiment…
    I allí en les solituds hom té esperança
    de trobar, en cada estel, un confident.
    Jo he dit també en silenci a les estrelles,
    la tristesa punyent del meu enyor,
    i tot clucant-se d’ulls, des del cel, elles
    han seguit comprensives el meu plor.

    Una dita popular diu que “una persona no mor, mentre hi ha algú que es recorda d’ella”. Tu viuràs sempre, per què no t’oblidarà mai ningú, que t’hagi conegut.
    Un petó ve volant cap a tu, t’estima
    iaia Roser

  6. iaia Roser diu:

    Estimat i enyorat Pau:
    De Jesús, com els pastors,
    hem celebrat el naixement,
    i aquest Nadal, amb absències molt estimades, en el record i en el pensament,
    hem procurat viure’l amb agraïment!
    En aquest cel ple d’estrelles, espero poder donar-te una abraçada, que ve volant cap a tu!!
    T’estima…iaia Roser.
    Nadal 2011

  7. willy diu:

    carais quins canvis 🙂 fa dies que no em entrava a la web..
    res, nomes volia saludar des de l-altre costat del planeta.. i de pas anunciar pels que no ho s-apiguen que d-aqui unes setmanes es posara el pessebre a l-alzina..
    una abrasada
    w

  8. Roser diu:

    Un altre Correfoc…. i aquella emoció ens visita de nou… la plaça plena unida en una sola veu, pólvora i més pólvora, tabalers, batecs de festa que omplen Manresa… i el teu somriure ben present 😉 De nou, la palmera pujarà per desitjar-te Bon Correfoc…. a tu i al Mario 😉
    Som-hi doncs, que l’Ai ja està a punt i nosaltres hem de muntar places!!!
    Un petó al cel!

    Roser

  9. primavera diu:

    Tot a punt pel Correfoc,
    Aprofito per reproduir l’escrit que Xàldiga va llegir a la festa del Pau
    Fins demà Pau
    Nuri

    “Se sent de fons el primer tro, els més inquiets comencen a córrer, últimes fotos de grup, últimes mullades d’aigua.
    Al so del segon tro, la gent comença a estar nerviosa, tothom es prepara, es situen als seus llocs, tots els racons vibren de l’emoció i la nostàlgia.
    Sona el tercer tro a la plaça, se sent de fons el toc de tabal i de sobte tota una plaça encesa, vibrant, emocionada i en tot moment recordant.
    Recordant emocions, sentiments que tu també has viscut i has sentit.
    En tots aquests moments et recordarem.

    La festa del foc no deixarem apagar,
    farem més el diable que mai,
    recordant el teu entusiasme i ganes de fer més.
    Et recordarem en cada encesa que fem,
    en cada toc de tabal que fem
    mentre ballant la samba encenem del tot els carrers.
    Però no només et recordarem en aquests moments,
    si no també en molts d’altres,
    per l’amistat i el suport que sempre ens has donat.

    Records. Records que omplen el nostre cor de dolços moments. Moments d’alegria, d’entusiasme, de nervis, d’emoció, que sempre has volgut compartir amb els teus amics.
    Sempre amb la mà estesa per ajudar a qui fos, amb la seguretat i fermesa que et caracteritzava.
    Aquella mirada picarona, amb aquell somriure que omplia els buits, amb aquella simpatia que animava a qualsevol.
    Sense cap dubte un gran amic.
    Costarà superar la teva absència, serà impossible, però tu no voldries veure’ns tristos. No t’agradaria que ens omplíssim els cors de tristesa, no ho entendries.
    Em de lluitar per ser feliços, tenim sort, t’hem conegut.
    A vegades et pares a pensar, si has aprofitat el temps. Si les decisions preses eren les correctes. Per què? Tu ets un exemple de llibertat. Sempre has fet el que creies oportú. Has lluitat pels teus ideals, per l’amistat, per l’amor, per la família, per tot el que has estimat.

    L’amistat, el respecte, la senzillesa de la teva persona i la teva força és el que ens queda per seguir el camí que un dia vem començar a encendre junts.

    A vegades les paraules no son més que paraules. I ni un escrit, ni una veu podrà mai expressar tot el que ara mateix sentim.
    Pau, tu ens envoltes, tu segueixes aquí amb nosaltres, caminarem plegats cap a la plaça i farem junts la moscada. La olor a pólvora ens recordaran els moments que hem compartit. Les espurnes seran el reflex de la teva mirada, i la música dels nostres tabals la teva veu.

    Cada carretilla tirada, cada baqueta aixecada, cada flor encesa, cada tocada de tabal, cada sortida de drac, cada mostra, cada CORREFOC, serà un homenatge a una persona que era tot serenitat, alegria; i PAU!”

  10. iaia Roser diu:

    Hola Pau estimat: ja fa 6 anys de la teva festa de comiat, després de les fatídiques dates del 23 i 28 de juliol. Aquest any jo estava a Viladrau, i passejant per aquells boscos parlava de tu, i que em vas dir que no, que Viladrau no es cremaria o costaria molt perquè no hi havia pins, tot són castanyers, alzines i noguers. Ho vaig comentar amb la colla.
    El teu record present dintre meu, veient el teu somriure i enyorant molt la teva presència, no em deixa mai.
    Una abraçada i un petó venent volant cap a tu, que brilles com un estel en el firmament!
    T’estima….iaia Roser.

  11. primavera diu:

    Enlloc i a tot arreu, 6 anys Pau!

    Avui fa 6 anys que tu i el Teixi us veu quedar a l’hotel de mil estrelles
    i demà farà 6 anys que no arribares a Manresa
    i demà passat 6 anys que els teus companys del parc de Mollet van trucar dient que no havies anat a treballar.
    I l’altre farà 6 anys que varem agafar la Crisu i varem venir a Courmayeur a buscar-vos, 6 anys del camping, dels helicòpters, …
    Varen ser dies molt llargs, terribles, angoixants, sense nord.

    El temps cura, asserena, es veritat, però per sort no ajuda a oblidar.
    Sempre estaràs aquí. Ara pots estar a tot arreu, et trobo on vagi.
    Com diu la cançó de Manà que el Pau va recollir a la carta
    “¿Adonde van los desaparecidos?
    busco en el agua y en los matorrales.
    ¿Porque es que se desaparecen?
    ¿Porque no todos somos iguales?
    ¿Y cuando vuelve el desaparecido?
    Cada vez que lo trae el pensamiento
    ¿Como se le habla al desaparecido?
    con la emoción apretando por dentro,
    cada vez que lo trae el pensamiento.

    T’estimo i t’enyoro
    Una abraçada molt i molt gran
    Nuri

  12. carme diu:

    darrerament he pensat força en tu Pau, tot llegint un llibre que de ben segur coneixeu tots els del mon de la muntanya, es diu “si puges al Sagarmtha”, a mi em costa entendre aquest encís que us crea el risc i el repte per una activitat tan excepcional com es l’escalada, el mar en el cas del meu fill i d’altres activitats que sovint persones tambe excepcionals us sumergiu amb entrega total i autentica llibertat. Ara puc entendre una miqueta com els que ja sou lliures sou feliços. desde el teu nuvol vetlla per els que et trobem a faltar. Un petó

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *